Que bones que són les magdalenes! Van bé per esmorzar, per berenar i en qualsevol moment, per això va bé fer-ne de diferents gustos. Últimament n’he fet de normals, de xocolata, de melmelada de maduixa i de cabell d’àngel. Per fer-les sempre segueixo la recepta del Xavier Barriga del llibre Magdalenas, que no falla mai.
Ingredients
- 2 ous
- 175 g de sucre
- 60 ml de llet
- 190 ml d’oli d’oliva suau
- 210 g de farina
- 7 g de llevat
- 1 pessic de sal
- melmelada de maduixa
- cabell d’àngel
- trossets de xocolata negra
Primer batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Tot seguit hi afegim la llet i ho batem a poc a poc, i després, l’oli i ho tornem a batre a poc a poc. A banda, tindrem barrejats la farina, el llevat i la sal, i en aquest punt, els afegirem a la massa tot passant-los per un colador ben fi perquè es desfacin els grumolls. Ara ho hem de batre tot bastant ràpid durant un parell de minuts. La massa ja està preparada però s’ha de deixar reposar a la nevera almenys una hora. Va bé deixar-la unes hores, fins i tot deixar-la per fer les magdalenes fins l’endemà.
Un cop traiem la massa de la nevera arriba el moment de ser creatius i farcir les magdalenes amb allò que més ens agrada. Batem bé la massa amb un batedor de mà, escalfem el forn a 250 ºC i comencem a omplir motlles. Les courem uns 15 o 20 minuts a 200 ºC.
Magdalenes normals
Aquestes magdalenes es poden aromatitzar amb raspadura de llimona o amb aroma de vainilla, que es posa a la massa abans d’afegir-hi la llet. Un cop omplert el motllo, hi posem sucre per sobre.
Magdalenes farcides
Omplim els motlles de magdalena, amb una cullera, fins a la meitat i després hi posem la melmelada, el cabell d’àngel, etc., hi les cobrim amb una mica més de massa. A sobre hi posem una culleradeta més de melmelada.
Magdalenes de xocolata
La xocolata la podem afegir un cop reposada la massa o bé abans que reposi perquè es tracta de barrejar la xocolata amb la massa perquè quedi repartida per tota la magdalena. Un cop omplert el motlle, podem posar més xocolata per sobre la massa, si ens sembla que no n’hi ha prou.
Si fem la massa d’aquesta manera, la deixem reposar i la batem bé, aconseguirem que les magdalenes ens pugin i tinguin la forma punxeguda que les fa tan delitoses. És clar que el forn també hi fa el seu paper. Si no està ben calent i té l’escalfor ben repartida, no aconseguirem un bon resultat. Les magdalenes que són farcides no queden tan altes perquè les melmelades no deixen que la massa pugi tant.
