Pastís de pastanaga (carrot cake)
Un pastís de pastanaga i moltes espècies que queda molt flonjo un té un gust deliciós.
Igredients
- 4 ous
- 280 g de farina
- 200 g de sucre morè
- 300 g de pastanaga
- 1 cta. de canyella
- 1 cta. de gingebre en pols
- 4 claus d’olor picats molt fi
- 1 cta. d’essència de vainilla
- 200 ml d’oli d’oliva suau
- ratlladura de la pell d’una taronja
- suc d’una taronja
- 40 g de nous
- 10 g de llevat
- 4 g de bicarbonat
Primer de tot posarem els ingredients a punt perquè n’hi ha molts i així no ens en deixarem cap. Pelem i ratllem les pastanagues amb un ratllador fi, de manera que ens en quedaran 280 g. Ratllem la pell de taronja i la barregem amb el sucre. Fem el suc de taronja i el colem. Tamisem la farina amb la canyella, el gingebre, el llevat i el bicarbonat, és a dir, tots els ingredients que tenim en pols. Les nous, les piquem amb el morter fins que ens en quedin trossos bastant petits, però sense arribar a fer-ne farina. També piquem els claus d’olor. Preparem el motlle pintant-lo amb oli perquè no se’ns hi enganxi el pastís. Escalfem el forn a 180 ºC amb escalfor a sobre i a sota.
Batem els ous amb el sucre fins que aquests doblin el volum, primer lentament i després anem augmentant la velocitat de mica en mica. Ha de quedar una crema blanquinosa. A continuació, batent més suaument, hi afegim la culleradeta d’essència de vainilla; l’oli, que l’afegirem a poc a poc i el suc de taronja. Tot seguit, hi afegim la pastanaga ratllada. Després, hi afegim la farina i les espècies i ho barregem amb una espàtula i, finalment, hi posem les nous. Aboquem la massa al motlle i el posem al forn. Haurà de coure uns 30 minuts. Això dependrà del forn i de la mida del motlle que utilitzem. Aquest està fet amb un motlle rodó de 25 cm de diàmetre. Quan pensem que està cuit, el punxem amb un escuradents i si surt net, ja estarà fet.
El deixem refredar una estona a dins del motlle, i després el desemmotllem i el posem a sobre d’una reixeta fins que sigui fred del tot. L’acabem espolsant-hi una mica de sucre llustre per sobre amb l’ajut d’un colador.
Les espècies es poden canviar o posar-n’hi més quantitat o menys segons si ens agraden més o menys.